Warning: is_dir() [function.is-dir]: open_basedir restriction in effect. File(/var/www/viladraueducacio.com/datos/web/blog/wp-content/uploads/wpcf7_uploads) is not within the allowed path(s): (/usr/home/viladraueducacio.com/:/home/viladraueducacio.com/:/usr/home/services/:/usr/share/php/) in /usr/home/viladraueducacio.com/web/blog/wp-content/plugins/contact-form-7/modules/file.php on line 326
El Montseny, recurs educatiu

Estem canviant la finestra, “graven”, del bany i en el marc (que es d’alumini), hem trobat aquestes petites càpsules fetes de fang sec, es a dir es trenquen, amb un insecte sec dins, potser una larva o com una mosca plegada. Sabem de què es tracta? Francesc.

Hola Francesc,

Aquests “nius” de fang son de vespa terrissaire (Eumeninae).

Aquests nius estan fets d’una barreja de terra i aigua regurgitada o material mastegat de les plantes, que serveixen de protecció per a les seves larves. Aquestes s’alimenten d’un recull d’insectes o aràcnids paralitzats per la vespa adulta.

Moltes gràcies.

El sòl del Montseny

El sòl del Turó de l’Home, al Montseny, està format per granit, és la roca mare del Montseny, aquest granit quan es desfà s’anomena sauló i deixa aquesta granets gruixuts de sorra.

Hauriem de talar part dels arbres del Parc Natural del Montseny per obtenir biomassa, per produir energia? Ens ajudaria a disminuir els afectes del canvi climàtic? Alumnes de 1r d’ESO de l’INS Voltreganès

foto del grup

Aquestes són les diferents respostes dels grups de 1r d’ESO de L’INS del Voltreganés que estan portant a terme el crèdit de síntesis ” Biodiversitat i canvi climàtic al Parc Natural del Montseny”:

Nosaltres creiem que s’han de talar alguns arbres però sense passar-se.

Es poden talar per obtenir biomassa i fer funcionar calderes per mantenir-nos calents, per l’aigua calenta i no es poden talar del tot perquè ens donen oxigen i per continuar obtenint biomassa.

Grup 5.

Estem en contra perquè si anem erosionant el terreny hi haurà menys vegetació i els animals no tindran habitatge ni aliments i s’extingiran.

Wilson, Vanessa, Paula i Laia

En general ha sortit que els quatre rols que hem interpretat els alumnes (Bosquerol, ecologista, visitant i guarda forestal) no estem d’acord en dur a terme aquest projecte ja que afectaria a les seves feines i en el desenvolupament del país i el planeta. Així estem d’acord que s’ha de protegir la fauna i la flora per tal de continuar endavant.

1C grup 3 Anna, Miquel,Ariadna i Brian

No, ja que a causa de l’augment de la població, els municipis del Montseny cada vegada necessitarien més calderes i acabaríem patint la desforestació del Parc Natural del Montseny.

Khadija, Ivet, Iman, Ariadna i Àlex

No, perquè la flora i la fauna canviarien al Montseny;no podem tallar els arbres perquè ens donen oxigen i els podríem arribar a extingir;no s’ha d’aprofitar la biomassa però si que s’ha de netejar el bosc.

Pau Portet

CONCLUSIONS: El bosquerol està a favor ja que ella si talla la biomassa tindrà més feina i més troncs per vendre a la central tèrmica. En canvi els altres estan en contra perquè contaminaran l’espai i no hi haurà parcs naturals ni vegetació.

1r C grup 4 Albert, Laura, Paula i Jorge

Nosaltres com a grup em pensat,que podríem tallar una petita part de la vora dels camins , per evitar  incendis i mantenir els camins més nets. i per altra banda els visitants podrien estar contents ja que tindrien calefacció i aigua calenta

Miquel

Tots ens hem posat d’acord en que no s’hauria de talar part dels arbres del Montseny. Tots teníem diferents opinions, però hem pogut arribar a un acord. Excepte la visitant que tant si com no, no ha volgut posar-se d’acord amb nosaltres. Ella volia talar els arbres per  poder tenir una piscina amb aigua calenta…

Pol Ayats

Netejar el bosc tallant els arbres secs i obtenir energia… Però perquè tallar tots els arbres? MANTENIM EL PARC!

Grup 6

Nosaltres diem que no perquè els animals del bosc, la fauna i la flora patiria les conseqüències. Però també estaria bé netejar una mica el bosc per prevenir incendis i allaus…

Grup 1rA-2

Hi ha persones que volen tallar els arbres del Montseny i fer una explotació irracional. Els arbres que es tallin formaran part de la biomassa que servirà per cremar a les calderes a cada poble i tenir aigua calenta.

El bosquerol i l’ecologista: Pensem que no s’ha de tallar arbres perquè ens donen oxigen, i per la part de la fauna perdrien habitatge i alimentació. Però la visitant s’ha negat a aquesta decisió perquè creu que és més important tenir aigua calenta que la seva vida sense oxigen…

1r A grup 5

No estem d’acord que tallin els arbres perquè ens donen oxigen i desequilibren l’ecosistema. El llarg del temps esgotaríem els recursos naturals i els animals perdrien l’habitatge i l’alimentació, però pensem que es bo netejar el bosc de tant en tant per evitar incendis.

1r B grup 1

Podem tallar els arbres que surten del seu territori, ja que estan envaint les zones dels matollars (part més alta de la muntanya). Netejar el sota bosc de troncs caiguts i fulles seques, així reduïm incendis i podem fer energia.

1r A grup 3

si, perquè netegem la natura i obtenim energia ,però sense abusar perquè si no el Montseny desapareixerà i hi haurà molta més contaminació.

1r B grup 3

Sí, estem d’acord en talar alguns arbres, però de manera moderada, perquè els necessitem per crear energia. Per compensar-ho en podem plantar de nous.

Clara Salas

1r A grup 4.

Nosaltres diem que no, perquè els animals, i vegetals del bosc. La Fauna i la Flora, patirien les conseqüències. Però també aniria bé netejar una mica el bosc/os. Per tal de prevenir catàstrofes naturals. Incendis, allaus…

Bilal, Sergi, Jaume i Ariadna

Quin animal serà aquest cap gros? ESC els Pintetons, La Garriga

Aquest capgròs, serà una salamandra.El podem diferenciar de la resta de capgrossos d’amfibis perquè la zona a on s’uneixen les potes amb el cos és de color més clar.

Quan sigui gran serà una salamandra com aquesta:

salamandra adult

Perquè es diu que les castanyes són tant bones?I les que no ens podem menjar, tenen alguna propietat?ESC Gerbert d’Orlach, Sant Cugat del Vallés

Tots heu provat una castanya torrada, crua, estofada…alguna vegada oi?així ja sabreu que el gust es bo, però no només el gust, la castanya és un fruit sec molt saludable: regula la tensió i el colesterol i a més és una font d’hidrats de carboni (energia per fer un esforç tant físic com intel·lectual). Sabeu alguna recepta que es pugui fer amb la castanya, ens ho expliqueu?

 

Les castanyes que no podem menjar, del castanyer d’Índies, anomenades bordes o pilongues també tenen moltes propietats: diu la gent gran que si et poses una castanya borda a la butxaca o la bossa de mà, previndràs el mal de queixal i les migranyes.

Coneixeu algú que ho hagi provat?

Les bruixes i els bandolers van viure els mateixos temps?ZER MOIANÉS

El bandolerisme al Montseny data entre els segles XVI i XVII, durant aquests anys molts bandolers de diferents colles i per motius diferents corrien Massís amunt i avall empipant a les tropes del rei o als forasters que passaven pels camins rals.

Us atreviu a anomenar algun bandoler d’aquestes terres i la seva història?

Les bruixes van viure durant els segles XV i XVI tranquilament, a principis del segle XVII van començar a ser perseguides i jutjades, les acusaven de totes les desgràcies que passaven durant aquella època. Viladrau és el poble del Montseny on en van jutjar més entre els anys 1618 i 1622, 14 bruixes. El dia 31 d’Octubre es fa una petita representació d’aquests fets, us recomanen anar-ho a veure…

Us deixem una imatge…que creieu: són reals o fictícies???

Com es feien antigament les carboneres? ESC Puiggraciós, La Garriga

CarbonersIntenteu fer una recerca d’informació i penjarem la vostra resposta al blog !

Per què els ratpenats prefereixen la foscor? Com s’hi veuen? Escola PIVE, Tona

Al llarg de l’evolució, tots els éssers vius s’han anat “especialitzant” per a explotar els recursos disponibles. Els ratpenats, per exemple, s’han adaptat a menjar insectes nocturns (mosquits, papallones i arnes…), però com que el seu menjar vola de nit, els ulls de poca cosa els serveixen (el mateix els ha passat als talps). Per això han desenvolupat un sistema de “visió” diferent al nostre, mitjançant els ultrasons (vegeu l’animació de: http://www.ratpenats.org/CAT/Biosonar/index.htm#)

A més, la seva pell és molt fina i necessiten una humitat alta per no assecar-se. És per això que han de sortir de nit.

Els romans van arribar al Montseny? Escola PIVE, Tona

Sí, els romans van arribar al Montseny i es van establir en vil•les sobretot en les parts baixes del massís, cercant les millors terres de conreu i les vies de comunicació com la via Augusta o via del Congost. Un bon exemple és la vila de can Terrés de la Garriga, però també a Cànoves, Vilamajor, Santa Maria de Palautordera, Hostalric… es conserven restes arqueològiques d’antics assentaments d’època romana.

És molt antiga la tradició de fer la castanyada? Escola Lloriana, Sant Vicenç de Torelló

La tradicional castanyada es celebra el dia de Tots Sants o dia dels difunts (1 de novembre).  Aquesta festivitat de Tots Sants té un origen antiquíssim vinculat a les creences paganes lligades a la natura, doncs és precisament en aquest moment quan comença el fred, que la natura s’adorm i els camps resten erms fins el ressorgiment de la vida en la  primavera següent. Històricament, però la festivitat té el seu origen al segle VII.

Segons es diu, la nit de Tots Sants les ànimes dels avantpassats retornen a les cases i als llocs on havien viscut per a protegir-los. Així antigament el dia de Tots Sants la gent posava un plat més a taula, es deixava una finestra oberta, o s’encenien fogueres, espelmes o llums en record dels difunts. Aquelles mateixes fogueres servien en moltes ocasions per coure les castanyes que també es deixaven en un platet com a aliment per les animetes dels difunts que visitaven les cases i al matí es convertien en confitures o panellets.

De fet la recol·lecció de les castanyes coincideix amb la festa dels difunts, i no és d’estranyar que sigui un dels elements més importants de la festivitat.

També es diu que el costum de menjar castanyes ve de la tradició de tocar les campanes la nit de Tot Sants per recordar els difunts. Els campaners un cop havien tocat les campanes reposaven tot menjant castanyes torrades calentes amb un traguinyol de vi dolç o ranci. Aquesta tradició ja es celebrava al segle XVIII, moment en què també apareixen els primers mercats de castanyes a les ciutats i les figures de les castanyeres: una dona vella, vestida amb roba pobra d’abric i mocador al cap, davant d’un torrador de castanyes.