El Montseny, recurs educatiu

Tots heu provat una castanya torrada, crua, estofada…alguna vegada oi?així ja sabreu que el gust es bo, però no només el gust, la castanya és un fruit sec molt saludable: regula la tensió i el colesterol i a més és una font d’hidrats de carboni (energia per fer un esforç tant físic com intel·lectual). Sabeu alguna recepta que es pugui fer amb la castanya, ens ho expliqueu?

Les castanyes que no podem menjar, del castanyer d’Índies, anomenades bordes o pilongues també tenen moltes propietats: diu la gent gran que si et poses una castanya borda a la butxaca o la bossa de mà, previndràs el mal de queixal i les migranyes.

Coneixeu algú que ho hagi provat?

El bandolerisme al Montseny data entre els segles XVI i XVII, durant aquests anys molts bandolers de diferents colles i per motius diferents corrien Massís amunt i avall empipant a les tropes del rei o als forasters que passaven pels camins rals.

Us atreviu a anomenar algun bandoler d’aquestes terres i la seva història?

Les bruixes van viure durant els segles XV i XVI tranquilament, a principis del segle XVII van començar a ser perseguides i jutjades, les acusaven de totes les desgràcies que passaven durant aquella època. Viladrau és el poble del Montseny on en van jutjar més entre els anys 1618 i 1622, 14 bruixes. El dia 31 d’Octubre es fa una petita representació d’aquests fets, us recomanen anar-ho a veure…

Us deixem una imatge…que creieu: són reals o fictícies???

Intenteu fer una recerca d’informació i penjarem la vostra resposta al blog !

Al llarg de l’evolució, tots els éssers vius s’han anat “especialitzant” per a explotar els recursos disponibles. Els ratpenats, per exemple, s’han adaptat a menjar insectes nocturns (mosquits, papallones i arnes…), però com que el seu menjar vola de nit, els ulls de poca cosa els serveixen (el mateix els ha passat als talps). Per això han desenvolupat un sistema de “visió” diferent al nostre, mitjançant els ultrasons (vegeu l’animació de: http://www.ratpenats.org/CAT/Biosonar/index.htm#)

A més, la seva pell és molt fina i necessiten una humitat alta per no assecar-se. És per això que han de sortir de nit.

Sí, els romans van arribar al Montseny i es van establir en vil•les sobretot en les parts baixes del massís, cercant les millors terres de conreu i les vies de comunicació com la via Augusta o via del Congost. Un bon exemple és la vila de can Terrés de la Garriga, però també a Cànoves, Vilamajor, Santa Maria de Palautordera, Hostalric… es conserven restes arqueològiques d’antics assentaments d’època romana.

La tradicional castanyada es celebra el dia de Tots Sants o dia dels difunts (1 de novembre).  Aquesta festivitat de Tots Sants té un origen antiquíssim vinculat a les creences paganes lligades a la natura, doncs és precisament en aquest moment quan comença el fred, que la natura s’adorm i els camps resten erms fins el ressorgiment de la vida en la  primavera següent. Històricament, però la festivitat té el seu origen al segle VII.

Segons es diu, la nit de Tots Sants les ànimes dels avantpassats retornen a les cases i als llocs on havien viscut per a protegir-los. Així antigament el dia de Tots Sants la gent posava un plat més a taula, es deixava una finestra oberta, o s’encenien fogueres, espelmes o llums en record dels difunts. Aquelles mateixes fogueres servien en moltes ocasions per coure les castanyes que també es deixaven en un platet com a aliment per les animetes dels difunts que visitaven les cases i al matí es convertien en confitures o panellets.

De fet la recol·lecció de les castanyes coincideix amb la festa dels difunts, i no és d’estranyar que sigui un dels elements més importants de la festivitat.

També es diu que el costum de menjar castanyes ve de la tradició de tocar les campanes la nit de Tot Sants per recordar els difunts. Els campaners un cop havien tocat les campanes reposaven tot menjant castanyes torrades calentes amb un traguinyol de vi dolç o ranci. Aquesta tradició ja es celebrava al segle XVIII, moment en què també apareixen els primers mercats de castanyes a les ciutats i les figures de les castanyeres: una dona vella, vestida amb roba pobra d’abric i mocador al cap, davant d’un torrador de castanyes.

Trobem diverses causes que van ajudar a l’extensió del conreu del castanyer al Montseny, sobretot a partir dels segles XVII- XVIII i fins als anys 1935. Ho podríem resumir de la següent manera:

El castanyer no és un arbre autòcton de la nostra contrada, sinó que fou introduït per l’home segles enrere per l’elevat rendiment que se’n podia extreure de la seva explotació forestal (fusta, castanyes, terra, fusta de tint, rodells, fusta de botada…). Un altre factor que ajudà a la seva expansió fou la presència d’un clima humit, juntament amb el sòl granític a les muntanyes del Montseny i les Guilleries, tot plegat afavorí a la introducció de castanyedes a les vessant obagues de les muntanyes.

D’aquesta manera aparegueren dos tipus d’explotació: les castanyedes de llevar i les perxades (per fer les dogues) o bagues (per fer els rodells).

Però quina utilitat tenia la fusta de castanyer? Per a què servien tants rodells i dogues?

Doncs, val a dir que l’explotació de la fusta del castanyer es trobava vinculada al conreu de la vinya i a la comercialització dels seus productes.(vi, aiguardent, licors…). Les bótes per emmagatzemar aquests productes vinícoles es fabricaven principalment amb fusta de roure i castanyer. Com que l’arbre del castanyer creix més ràpid que no pas el roure, això va afavorir la plantació d’extenses perxades en els boscos del Montseny, i en canvi les velles rouredes van anar reculant.

Altres factors secundaris que afavoriren la plantació de boscos de castanyers foren: la liberalització del comerç amb Amèrica que féu créixer la demanda de bótes d’embalatge de nous productes agrícoles com l’oli d’oliva, fruites, cereals, farina, fruits secs, arengades..

A partir dels anys 1920 -l 1936 es va produir la crisi del sector forestal dels rodells que finalment feu aturar la plantació de boscos de castanyer per a perxades i bagues.

Sí, molts castanyers (no només del Montseny, també de Galícia, de França, Itàlia, etc., quasi a tot arreu on hi ha castanyers) tenen una malaltia anomenada xancre, que és produïda per un fong i que fa que els troncs es podreixin fins al punt que l’arbre pot arribar a morir. Actualment s’estan tractant amb una varietat del fong poc virulenta (és a dir que produeix una malaltia lleu), per tal que l’arbre desenvolupi les seves pròpies defenses i superi la malaltia. (Vegeu la notícia: http://www.diba.es/parcsn/newsletter/detall.asp?Id=1086)

El Montseny és molt conegut per la seva abundància d’aigua, tant superficial com subterrània. L’aigua subterrània aflora a la superfície en forma de fonts. Al Montseny hi podem trobar més de 700 fonts entre urbanes i no urbanes. Aquest deu ser el motiu pel qual s’expliquen tantes llegendes sobre Paitides, les fades d’aigua que viuen a les fonts. Si voleu saber quins camins heu de seguir per visitar algunes de les fonts del Montseny podeu consultar un llibre anomenat “111 Fonts del Montseny i molts indrets per descobrir” on s’expliquen 36 recorreguts per les diferents poblacions del Montseny, cada petit recorregut està pensat per passar per tres fonts del massís.

Cal comentar també que a la cara nord del massís l’abundància de fonts és més elevada que a la cara sud.

Doncs la veritat és que si. El famós Laberintodont trobat a la Calma, és un amfibi de fa més de 230 milions d’anys. En aquella època, la Calma era una plana tropical per on passaven rius pantanosos d’aigües càlides, i la vegetació estava constituïda bàsicament per falgueres gegants, el menjar preferit dels dinosaures herbívors.