El Montseny, recurs educatiu

Normalment, al Montseny neva un parell de vegades l’any: per Nadal i al febrer. La neu, als cims hi pot durar entre dues setmanes i un mes.

L’hivern passat però, va nevar més de lo normal, i la neu va durar una setmana a les poblacions, com per exemple, a Viladrau i al poble del Montseny, i més d’un mes a dalt els cims amb un gruix considerable. Algunes poblacions del Montseny van quedar incomunicades durant un o dos dies fins que va passar la màquina llevaneus, per tant, no es podia accedir per la carretera a no ser que fos amb un tot terreny.

La majoria de les antigues danses tradicionals del Montseny es ballaven també en moltes altres poblacions de Catalunya. Algunes d’aquestes danses s’han ballat de forma continuada des dels segles XVI-XVII fins als nostres dies, altres s’han perdut, i algunes poques han estat recuperades recentment per esbarts dansaires. 

Una de les poblacions on més danses tradicionals es ballen i des de fa més temps és el poble de Viladrau. La diada de l’11 de setembre es balla el ball Cerdà que data del segle XVII. També s’hi balla el ball pla, una de les danses més antigues (s.XVI). Per la festa Major de Viladrau es balla la Contradansa, que és un ball d’introducció més modern (s. XVII-XVIII) i que té probablement origen anglès. En aquesta diada també es balla el ball del ciri.

A Arbúcies es balla la dansa de les Enramades. La dansa forma part dels actes de la festa de les Enramades  que es celebren durant la vuitada de Corpus que està documentada des del segle XVI. A Arbúcies antigament també s’havia ballat el ball del ciri, documentat des del segle XVIII quan es ballava el dia de Corpus. El ball fou recuperat l’any 1993 per el grup de Garlandes.

En aquest poble també es balla el Ball de collir castanyes, dansa que celebra el final de la recol·lecció de les castanyes. La dansa es recuperà l’any 1993 a partir de la música recollida per Joan Amades. El ballen durant la festa del Flabiol d’Arbúcies. En el poble de la Costa (Fogars de Montclús) també s’ha recuperat el ball de collir castanyes i el ballen per la castanyada de l’octubre.

Els balls de Gitanes per Carnestoltes es ballen en nombroses poblacions. Per exemple a Breda el Ball de Gitanes es balla des de fa uns 150 anys.  El Grup Dansaire de Breda recuperà el ball el 1989 i des d’aquell any es segueix ballant cada carnestoltes.

El Ball de Gitanes a Santa Celoni es troba documentat des de l’any 1767. En l’actualitat el balla el Grup Dansa Sant Celoni el diumenge de Carnaval a les 12 del migdia a la plaça de la vila.

El Ball de Gitanes de Santa Maria de Palautorderal fou recuperat el 1988 per l’Esbart Dansaire Palauenc i es balla el diumenge de carnestoltes a les 4 de la tarda a la plaça de la vila.

El Ball de Gitanes de Sant Esteve de Palautordera ja es ballava a finals del segle XIX. La ballada fou recuperada el 1980 per l’Esbart Dansaire Sant Esteve i es balla cada diumenge de carnestoltes a les 12 del migdia a la plaça de la vila.

Finalment, una altra dansa que darrerament s’ha recuperat és balla en la diada de  Sant Isidre, que és la festa dels pagesos. A Gaserans es ballava el ball de Tirabou, recuperat des de 1997 per l’Esbart Dansaire Montsoriu.

Entre els animals que viuen al Montseny, efectivament hi ha molts que hibernen. En general, hibernen tots aquells animals que tenen la sang freda, és a dir, que la temperatura del cos depèn completament de la temperatura de l’ambient (peixos, amfibis i rèptils). Per tant, al Montseny hibernen: barbs, carpes, granotes, gripaus, salamandres, tritons, serps, sargantanes i llangardaixos (a més dels invertebrats, és clar: cargols, marietes, aranyes, centpeus…). Però també hibernen alguns mamífers: eriçons, lirons, esquirols, ratpenats…, tot i que és una hibernació interrompuda per algun dia de més bonança, quan es desperten per cercar menjar. La hibernació comença quan la temperatura mínima baixa per sota dels 4 o 5ºC.

El mas més alt del Montseny és Sant Andreu de la Castanya, que es troba a una alçada aproximada de 1150 metres, pujant cap a Matagalls. Tot i que a Coll Formic i al Pla de la Calma, dos indrets que es troben a uns 1100 m. també hi ha un parell de masos, però per la informació que en tenim, no estan habitats tot l’any.

Per què una de les propietats de l’aigua és que té una capa superficial amb una tensió especial, és a dir, que les molècules d’aigua es troben més juntes, fet que els hi dóna força.

Una altre motiu important és el baix pes del sabater i les potes molt fines i amb una superfície plena d’uns pelets que li són de gran ajuda.  

Les cuques de capsa són larves d’insectes del grup dels tricòpters, d’aspecte semblant a petites papallones. Són larves aquàtiques i algunes espècies poden fabricar una mena de seda (com les erugues de moltes papallones i les aranyes) que fan servir com a cola per construir refugis en forma de tub, unint pedretes, sorra, trossos de branquetes o qualsevol altre material que trobin al fons del rierol on viuen.

El massís del Montseny està format principalment per granit (roca mare), i també hi trobem zones amb aplita. A més a més hi ha roques metamòrfiques com: esquists foliat, esquistos clapejats, gneis biotític, marbre i roques sedimentàries com estrats arenosos i lutítics, estrats margosos, calcàries, gresos vermells, paleosòl.

Minerals:  Ortosa amb clinozoïsita d’Arbúcies, Ortosa amb clinozoïsita, quars fumat, calcopirita, fluorita, baritina, calcita, crisòtil, wallastonita, hidromagnesita, Inesita i Ametistes (quars lilòs).

El Montseny el cuida sobretot la gent que hi viu i que hi treballa. Tot i que es apreciat per molta gent que no hi viu però que el visita sovint. Al Parc Natural del Montseny hi ha un equip de guardes forestals encarregats de vigilar i informar als visitants del Parc. A més a més hi ha 10 oficines d’informació que fan recomanacions i donen consells a la gent que ve a conèixer el Parc, per tal que tothom tingui la consideració suficient per mantenir-lo net i no causar cap molèstia ni als veïns del parc, ni a la fauna ni a la flora.

Pel Montseny podem fer moltes rutes i caminades, hi ha nivells per a tots els públics. I cada un pot escollir segons el que es vulgui cansar o el que tingui ganes de veure. Hi ha itineraris per arribar a algun cim, per passejar pels voltants dels rius, de llarg recorregut que travessen tot el parc, per visitar fonts…

A part dels itineraris que hi ha senyalitzats, sempre podem endinsar-nos al Parc i trobar algun sender, camí o corriol per perdre’ns.

També podem seguir el GR-5 que va de Sitges a blanes passant pel Parc, el GR-2 que transcorre des de La Jonquera fins a Aiguafreda i el GR-83 també conegut com el Camí del Nord.